L’atzar determina en bona mesura la cultura que adoptem pel simple fet d’haver nascut en un lloc i un moment determinats.
Alguns justifiquen així una absència de Sentit i cauen en la trivialització nihilista de qualsevol criteri, ètica, justícia o religió. D’altres redueixen la pròpia experiència a la satisfacció hedonista dels seus desitjos i impulsos particulars, fent ús de la resta en funció del seu propi interès, i acusant tothom de ser exactament iguals que ells.
Ambdós sovint s’atorguen una superioritat moral davant dels qui asseguren viure amb Sentit, als qui titllen d’ignorants o de covards per no voler afrontar la "Veritat".
Però viure amb Sentit no és pas per ingenuïtat ni conformisme: és una aposta conscient, crítica i no ingenua. Assumeix el camí que ens ha portat fins aquí com a propi, malgrat els errors, la incertesa i el patiment, per ajudar-nos a construir el futur en què creiem. No per casualitat, resignació ni per covardia, sinó per elecció.